Universitats i centres educatius
Horaris partits, pics d'afluència entre classes i pressupostos d'estudiant.
Què menja un estudiant no s’endevina des d’un despatx
Els gustos de la població estudiantil canvien i no sempre coincideixen amb el que un cap de cuina donaria per fet. Per això l'oferta d'un campus es revisa mirant què surt i què queda, no només què hauria de sortir.
El resultat acostuma a ser una carta fresca i senzilla, pensada per a horaris de facultat i per a pressupostos d'estudiant, amb la qualitat nutricional controlada plat a plat.
Un campus no és un sol servei
Dins d’un mateix centre hi conviuen públics amb necessitats molt diferents: qui té vint minuts entre dues classes, qui hi fa jornada sencera i qui hi ve un dia concret per un acte.
- Menjadors de facultat, amb menú diari
- Cafeteries d'aulari i bars, per a l'esmorzar i la pausa curta
- Menjar per emportar per a qui surt del centre
- Càtering per a jornades, congressos i claustres
- Vending per als horaris en què no hi ha servei obert
El problema real és el pic de les dues
Un menjador universitari no té afluència constant: té valls llargues i pics molt curts. Tot el dimensionament del servei surt d'aquí, de quanta gent entra alhora quan acaba la classe.
Segons l'espai i l'horari del centre, la fórmula canvia. L'autoservei resol volums alts en poca estona; el servei a taula té sentit en menjadors més petits o en zones de professorat.
Grups que venen de fora
Les instal·lacions d'un centre també donen servei a grups que no hi estudien: cursos d'idiomes, viatges d'estudi, visites culturals o excursions organitzades.
Per a aquests casos funciona l'autoservei o el pícnic preparat, segons si el grup menja al centre o se l'emporta.
Què fem
Els serveis que hi solen anar
Altres sectors: Empreses i centres de treball · Institucions i organismes